Les tradicionals Carasses prendran els carrers de Petrer els dies 13, 19 i 27 d’octubre

Fidels a la tradició, una vegada finalitzades les Festes Patronals, les Carasses tornaran a prendre els carrers del centre històric de Petrer, al ritme de la dolçaina i el tabalet, buscant despertar l’interés i incertesa del públic per saber qui s’amaga darrere de cada carassa.

Enguany la primera cita amb esta tradició serà este diumenge 13 d’octubre, de 17.00 a 19.00 hores, tenint com a centre neuràlgic la plaça de Baix, punt de partida i fi del recorregut circular de les Carasses que discorre per les vies Miguel Amat, Cánovas del Castillo, José Perseguer, Sant Vicent, Gabriel Brotons, plaça de Dalt i Capellà Bartolomé Muñoz.

La segona data marcada en el calendari és el dissabte 19 d’octubre, data en la qual, com es fa en els últims anys, l’Associació Contracultural Kaskaruja i l’Ajuntament de Petrer treballen conjuntament per a organitzar el conegut com a “dissabte carasser”, l’objectiu del qual és continuar mantenint visca esta tradició centenària a través de l’organització d’un taller de Carasses i danses tradicionals en el qual els més xicotets puguen participar i impregnar-se de l’essència d’esta tradició local.

La jornada del dissabte arrancarà a les 11.30, precisament, amb el Taller de Carasses i danses tradicionals en la plaça de Dalt.

Ja a la vesprada, en l’horari habitual (de 17.00 a 19.00 hores), les Carasses tornaran a prendre el centre històric, amb punt de partida en la plaça de Baix.

I enguany les Carasses posaran el seu punt i final el diumenge 27 d’octubre, també de 17.00 a 19.00 hores, pel recorregut habitual del centre històric.

INFORMACIÓ SOBRE LES CARASSES

Les danses de les carasses, reconegudes com a Bé Immaterial de Rellevància Local, tenen el seu origen amb un caràcter satíric-burlesc i, segurament, es van associar des d’un començament a les festivitats religioses, com a contrapunt al sagrat i a l’orde civil-Església i Ajuntament, per part dels veïns i veïnes de la vila que trencaven, d’esta manera, almenys per uns quants dies i per unes quants hores, l’orde establit per la societat del període modern i contemporani.

Esta expressió de la cultura popular, enfrontada al sistema establit, va tenir un suport social ampli que va anar fluctuant al llarg dels segles, amb major o
menor participació, no sent del grat dels estaments superiors, per la qual cosa van advocar per la seua prohibició en la dècada dels seixanta del segle XX, concretament l’any 1962, i va reaparéixer amb l’arribada de la democràcia a la fi de la dècada dels setanta del segle XX, a fi de tractar de recuperar esta tradició amb el seu component lúdic, satíric i crític.

A l’octubre de l’any 1979 van eixir de nou les carasses. Va ser un moment d’incertesa per la forma en què es va fer: tal com es va prohibir en 1962, es va recuperar en 1979, per decret. Algunes coses eren noves: els músics els pagava l’Ajuntament. Tots aquells que hi volien participar havien d’identificar-se en les dependències de la policia local, on se li atorgava un número identificatiu. Amb estos canvis tot estava controlat, però en el fons les autoritats tenien por que ocorregueren incidents d’orde públic.

ORÍGENS

Seguint l’obra de Vicent Navarro i Tomàs (2000 i 2001), l’investigador petrerí que ha estudiat les danses de les carasses, es pot indicar que se celebraven des del segle XVII, portades per les famílies que van venir a Petrer des de la Foia de Castalla, de Biar i d’alguns pobles de l’Alacantí, a repoblar Petrer després de l’expulsió dels moriscos, a partir de 1611 amb la carta de poblament atorgada pel comte d’Elda.

Els documents escrits que al·ludixen als danses de les carasses de Petrer es troben en la relació d’actes de la celebració del segon centenari de la Mare de Déu del Remei de l’any 1830, quan s’indica que “ […] y por las tardes de los expresados ocho días se efectuarán los bailes de danza con dulzaina según es costumbre desde inmemorial de esta villa”.

També apareixen en la relació d’actes de la celebració del segon centenari del Santíssim Crist de la Sang, l’any 1874, on s’escriu que “En los quince días que siguieron se hicieron danzas tocando la dulzaina todas las tardes en la plaza de abajo donde se reunían las máscaras para dicho objeto […]”.

En els programes de les festes de la Mare de Déu del Remei en les primeres dècades del segle XX també es referixen a les carasses. S’anuncien com un acte més de la festa: del dia 8 al 20 d’octubre de 1912 se celebren “bailes de máscaras”. En 1925 s’anuncien, el dia 8, com un “concurso de máscaras”, els dies 9 i 10 com a “bailes populares”, i el dia 11 com a “concursos de disfraces, mantones de Manila y bailes populares”. El dia 8 d’octubre de 1927 s’anuncien com a “concurso de disfraces”, els dies 9 i 10 com a “bailes populares” i el dia 11 “concurso de disfraces i bailes populares”. En 1929 se celebra només el dia 8 d’octubre com a “concurso de disfraces”, i en 1930, any del tercer centenari de la Mare de Déu del Remei, s’anuncien el dia 9 com a “típiques danses a l’estil del país”, i els dies 10 i 11 com a “típicas danzas regionales a la usanza del país”.

LA MÚSICA I LA CANÇÓ

Estos balls sempre van acompanyats de música. En totes les referències escrites de les danses de les carasses es troba que la dolçaina és l’instrument principal.

Esta música consta de sis temes que són variacions d’un tema principal que apareix, difuminant, en els balls de tots els pobles veïns. Cinc d’estos temes van ser gravats en els anys seixanta a Luis el Tibero pel mestre de música Manuel Alemany, el Maleno, que va col·laborar amb el Cançoner de la província d’Alacant de Salvador Seguí, on estan publicats.