L’alcaldessa es reunix a València amb el director general de prevenció d’incendis de la Generalitat per a agilitzar la construcció de la bassa de Caprala
Els terrenys es van cedir fa dos anys i la seua construcció és vital per a la protecció de les muntanyes de Petrer en cas d’incendis forestals
L’Ajuntament de Petrer vol agilitzar la construcció de la bassa d’aigua en la zona de Caprala perquè els mitjans d’extinció puguen proveir-se d’aigua en cas d’un incendi forestal. Una infraestructura per a la qual fa dos anys es van cedir els terrenys i s’està a l’espera que la Generalitat els accepte i execute el projecte.
Amb l’objectiu d’agilitzar este projecte, l’alcaldessa, Irene Navarro, i el regidor de Medi Ambient, Fernando Díaz, s’han reunit a València amb el director general de prevenció d’incendis forestals de la Generalitat Valenciana, Francisco José Aparisi, al qual han traslladat la preocupació per disposar com més prompte millor d’este equipament.
La ubicació d’este depòsit és el resultat de l’estudi realitzat per un grup de treball creat en el si del Consell de Medi Ambient, amb l’objectiu d’estudiar propostes concretes per a millorar els sistemes de prevenció i extinció d’incendis.
Cal tindre en compte que a Caprala existix un nucli de població disseminada del terme municipal, un establiment d’hostaleria i molt pròxims, a més, se situen dos equipaments d’ús públic: el campament de Caprala (àrea recreativa de titularitat municipal) i l’alberg de l‘Avaiol (alberg adaptat a persones amb discapacitat, el titular de la qual és la Diputació Provincial d’Alacant).
A més, podria subministrar-se fàcilment d’aigua pel fet que en les proximitats es localitza el naixement de Caprala, un brollador continu que possibilitaria el subministrament i acumulació d’aigua. Petrer compta amb sis espais naturals protegits legalment, la qual cosa dona lloc al fet que de les 10.420 hectàrees que posseïx el municipi, 7.351,27 (el 70,55 % de la superfície municipal) estiga protegida.
L’Ajuntament actua tots els anys en l’aclarida de zones i en la realització de “faixes” que servisquen de tallafoc. La intenció de l’executiu local és establir una xarxa de punts de càrrega d’helicòpters i autobombes perquè els desplaçaments des dels possibles incendis a les zones de recàrrega d’aigua siguen el més breu possible, amb la qual cosa es guanya en eficàcia i efectivitat a l’hora de combatre els incendis forestals.
La decisió sobre la localització de les basses té en compte una sèrie de característiques del terreny, ja que en la posada en marxa d’estos punts d’aigua és fonamental disposar d’espai suficient lliure d’obstacles al seu voltant, perquè les aeronaus puguen maniobrar amb seguretat tant en l’accés a l’aigua com en l’enlairament una vegada carregat l’helidepòsit.