El politòleg Pablo Simón, el fotògraf Joan Fontcuberta i el corresponsal de TVE Óscar Mijallo, entre els ponents de la 38a Tardor Cultural de Petrer
Completen el cartell de cicle de conferències el músic petrerí José María Belló i la consultora teconlògica experta en intel·ligència artificial Cristina Aranda
Fernando Portillo, regidor de Cultura, i Ramón Blanquer, representant de l’Obra Social de Caixapetrer, han presentat este matí el 38é Cicle de Conferències Tardor Cultural de Petrer, un esdeveniment cultural que organitzen la Regidoria de Cultura, l’Obra Social de Caixapetrer i la Seu Universitària de Petrer.
Per a Ramón Blanquer “és un plaer poder continuar col·laborant amb un esdeveniment de tanta importància en la nostra localitat”, que ha apuntat que “cal continuar promovent la cultura perquè la cultura és respecte, és diàleg, és debat”. Portillo, per la seua banda, també ha volgut agrair a l’Obra Social no sols per la col·laboració, sinó per “prestar la seua casa per a fer este cicle”. Així, les cinc conferències que integren el cicle tenen lloc diversos divendres d’octubre i novembre, a les 19.30 hores, en la sala d’actes de Caixapetrer.
Amb referència a esta 38a edició, Blanquer ha posat en valor que “oferix una varietat de conferències molt interessant i molt atractiva”, programació que, com ha recordat l’edil de Cultura, s’ha treballat “utilitzant el mateix procediment de participació d’anys anteriors, és a dir, a través del Consell Municipal de Cultura”, amb la implicació dels diferents col·lectius culturals, que són els qui fan les diferents propostes de temàtiques i possibles ponents.
El cicle començarà el divendres 17 d’octubre, després de la celebració de les Festes Patronals, amb la conferència del politòleg, comentarista polític i professor de la Universitat Carles III de Madrid, Pablo Simón Cosano, la conferència del qual versarà sobre “Entendre l’auge de la nova extrema dreta”.
El divendres 24 d’octubre, serà el torn de la conferència de Joan Fontcuberta Villà, fotògraf, docent, escriptor i crític d’art especialitzat en fotografia. Ell parlarà de “La fotografia, de l’alquímia a l’algoritme”. Portillo ha enaltit la seua figura com “un dels fotògrafs més prestigiosos d’este país”, i ha destacat alguns dels seus premis, com la medalla David Octavious Hill, atorgada per la Fotografisches Akademie GDL a Alemanya en 1988 o, en, 1994, la distinció com a Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura a França, en els dos casos com a reconeixement pel conjunt de la seua activitat fotogràfica.
Per al divendres 7 de novembre, s’ha programat la conferència “Com la intel·ligència artificial està canviant el nostre món. Quin tipus de societat volem ser?”, a càrrec de Cristina Aranda Gutiérrez, consultora tecnològica especialitzada en dades massives (big data) i intel·ligència artificial.
El divendres 21 de novembre, el musicòleg petrerí José María Belló García, actualment catedràtic de clarinet en el Conservatori Superior de Música de Corunya abordarà en la quarta conferència “Les tecnologies de la informació i comunicació en l’educació musical: possibilitats i desafiaments”. José María inicià els seus estudis musicals en la Banda Unió Musical de Petrer.
Tancarà el cicle, el divendres 28 de novembre, el periodista Óscar Mijallo Gómez amb la seua conferència “Periodisme de guerra i nou orde internacional: de Gaza a Ucraïna”. Ha treballat de corresponsal per a televisió espanyola a Síria, l’Iraq, Líbia, l’Afganistan, Líban, Gaza, Israel, Palestina, Ucraïna, Sudan, Darfur, l’Iran, Egipte i quasi tot Orient Pròxim. També ha informat de la Primavera Àrab en diferents països, com Egipte o el Sàhara Occidental, i dels atemptats i el colp d’estat a Turquia. A Llatinoamèrica ha sigut corresponsal a Bogotà, des d’on ha cobert Veneçuela, Bolívia, el Perú, Panamà i Xile. Actualment està a Ucraïna cobrint la invasió de Rússia a Ucraïna.
INFORMACIÓ AMPLIADA CV PONENTS
Pablo Simón Cosano
Professor titular de ciència política en el Departament de Ciències Socials de la Universitat Carles III de Madrid. Doctor en ciències polítiques i socials per la Universitat Pompeu Fabra i ha sigut investigador postdoctoral en la Université Lliure de Bruxelles.
Els seus principals camps d’investigació són la política comparada, els sistemes electorals i de partits, el comportament electoral, la participació política dels jóvens o la descentralització política i fiscal. Té diferents articles acadèmics en revistes com West European Politics, Publius, Political Studies o South European Politics and Society, per citar-ne algunes.
Coautor de “La Urna Rota” i “El Muro Invisible”, publicacions conjuntes de Politikon, i autor de llibres com “Votar en tiempos de la Gran Recesión”, “El Príncipe Moderno: Democracia, política y poder” o “Corona: Política en Tiempos de Pandemia”.
El seu últim llibre divulgatiu és “Entender la política: Una guía para novatos”. També és analista habitual en mitjans de comunicació com La Sexta, TVE o Cadena SER.
Joan Fontcuberta Villà
A part del seu treball com a artista visual orientat al camp de la fotografia, Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) ha desenrotllat una activitat plural com a docent, crític, comissari d’exposicions i historiador. Interessat pel món de la comunicació de masses que propiciava la cultura del simulacre, va estudiar Ciències de la Informació en la Universitat Autònoma de Barcelona, i va tindre una intensa experiència professional en l’àmbit de la publicitat i del periodisme. Va fer la seua primera exposició individual a Barcelona en 1974 a la Sala Aixelà, un espai mític per als fotògrafs de la generació anterior. Els seus primers passos –imatges violentes i provocatives vinculades a la sensibilitat neodadaista i a l’estètica del còmix underground– qüestionaven mitjançant el fotomuntatge i altres tècniques de manipulació la veracitat convencionalment acceptada en la imatge fotogràfica i, en general, en la informació produïda i difosa per mitjans tecnològics. A fins dels setanta, la seua obra evoluciona cap a posicions més reflexives i conceptuals: la sèrie Herbarium (1982-85) traduïx per exemple uns certs postulats postmodernistes aplicats a la producció artística dels huitanta. La prolongació d’este projecte l’encamina cap a treballs que amb caràcter multidisciplinari i format d’instal·lació parodien diferents vessants del saber i de l’experiència de la naturalesa i de la història de l’art, al mateix temps que analitzen temes de representació, coneixement, memòria, versemblança, ambigüitat i trompe-l’œil.
Joan Fontcuberta va ser professor en la Facultat de Belles Arts des de 1978 fins a 1986; des d’eixa data va continuar exercint la docència com a professor convidat en diferents centres i universitats europees i estatunidenques. A partir de 1993 és professor associat en els Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i en 2003-04 ha sigut professor convidat en Department of Visual & Environmental Studies de la Harvard University de Cambridge, Massachusetts, els Estats Units. En 2004-05 és Visiting Fellow en la School of Art, Media & Design, University of Wales, Newport.
Col·labora amb assiduïtat en publicacions especialitzades en art i imatge, i en 1980 va cofundar la revista bilingüe (castellà-anglés) Photovision, de la qual continua exercint com a cap de redacció. Estudiós de la història de la fotografia espanyola en el s. XX, ha col·laborat amb institucions com el Ministeri de Cultura o la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya comissariant nombroses exposicions amb referència a alguns dels seus aspectes. Destaquen «Anades i Caos. Avantguardes fotogràfiques a Espanya 1920-1945» (presentada en 1984 a la Biblioteca Nacional a Madrid i en l’International Photography Center a Nova York) i «Creació Fotogràfica a Espanya 1968-88» (presentada en el Musée Cantini de Marsella i en el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona). És assessor de la col·lecció FotoGGrafia d’Edicions Gustavo Gili (Barcelona) i col·laborador assidu en publicacions especialitzades en art i imatge. En 1980 va cofundar la revista bilingüe (castellà-anglés) Photovision, de la qual va exercir com a cap de redacció. Ha publicat diversos llibres de temàtiques relacionades amb la història, l’estètica i la pedagogia de la fotografia; destaquen Estética Fotográfica: una selección de textos (Ed. Blume, Barcelona, 1984) i Fotografía: conceptos y procedimientos, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1990). Han aparegut dos llibres seus d’assajos: El beso de Judas. Fotografía y Verdad (Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1997) i Ciencia y fricción. Fotografía, naturaleza, artificio (Mestizo, Múrcia, 1998).
Promotor i fundador de nombroses manifestacions fotogràfiques, en 1979 va organitzar les Jornades Catalanes de Fotografia i en 1982 va cofundar la Primavera Fotogràfica de Barcelona. En 1996 Joan Fontcuberta va ser nomenat director artístic del Festival Internacional de Fotografia d’Arles. Entre altres distincions, ha rebut la medalla David Octavious Hill, atorgada per la Fotografisches Akademie GDL a Alemanya en 1988, i en 1994 va ser distingit com a Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura a França, en els dos casos com a reconeixement pel conjunt de la seua activitat fotogràfica. En 1998 va rebre el Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministeri de Cultura.
Cristina Aranda Gutiérrez
Cristina Aranda és doctora en Lingüística Teòrica i Aplicada, màster en Internet Business i llicenciada en Filologia Hispànica. Cofundadora de la consultora Big Onion i de l’associació MujeresTech, entitat sense ànim de lucre que promou la presència de dones en l’àmbit digital, la comunitat Spain AI Aragón, l’esdeveniment Huomantech i la fundació ELLIS Alacant, centre d’excel·lència centrat en la investigació i desenrotllament de la IA persona-màquina. A més, la Dra. Aranda assessora governs nacionals i regionals i institucions en matèria de tecnologia, innovació, diversitat i inclusió. Cristina va liderar l’àrea de Tecnologia del laboratori d’idees Covid19 del Govern d’Aragó. Va ser la directora del Clúster d’Humanitats Digitals i Tecnologies de l’Espanyol de la Comunitat de Madrid i membre del Consell Assessor del PERTE de la Nova Economia de la Llengua i Consellera del SD Huesca. Actualment és membre del Consell Social de la UNED.
José María Belló García
Natural de Petrer, inicia els seus estudis musicals en la Banda Unió Musical de Petrer. Premi extraordinari i Menció Honorífica en Clarinet al finalizar els seus estudis reglats en els CMUS Ana María Sánchez d’Elda i Óscar Esplá d’Alacant. Realitza un programa d’Advanced Studies en la University of Southern California (Los Angeles, EUA) amb els professors Yehuda Gilad i David Howard, sempre amb les més altes qualificacions. És Doctor en Pedagogia per la Universidade da Coruña (Excel·lent Cum Laude i Premi Extraordinari). També rep formació com a intèrpret en nombrosos cursos internacionals.
Com a intèrpret ha col·laborat amb diferents orquestres com Wild Ginger Philharmonic a Los Angeles (EUA), OBC a Barcelona (Espanya) i Real Filarmonia de Santiago de Compostel·la (Espanya), i destaca la gravació del doble CD La Dolores (Grammy Llatí 2000) amb l’OBC. A Espanya ha actuat als Auditoris de Múrcia, València, Saragossa, Barcelona, Santiago, etc. Igualment, destaca la seua activitat solista amb la gravació de CD per a clarinet sol presents en les diferents plataformes d’estríming. Actualment, és component de diferents formacions musicals cambrístiques amb les quals realitza actuacions a escala nacional.
Com a docent de clarinet pertany al cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques, i realitza la seua activitat docent i investigadora en el Conservatori Superior de Música de la Corunya. Ha sigut coordinador TIC en diferents centres educatius musicals i ha col·laborat amb la Xunta de Galícia en la implantació de les TIC en l’ensenyança musical.
Óscar Mijallo Gómez
Va nàixer a Arenas de San Pedro en 1972.
Periodista d’informació Internacional en TVE i escriptor de novel·les. Autor d’“El Beso de los Océanos“, “El Médico de Mosul” i “La niña a las puertas del Infierno“.
Mijallo és Llicenciat en Periodisme i Màster en Relacions Internacionals i Comunicació.
Ha treballat de corresponsal per a televisió espanyola a Síria, l’Iraq, Líbia, l’Afganistan, Líban, Gaza, Israel, Palestina, Ucraïna, Sudan, Darfur, l’Iran, Egipte i quasi tot Orient Pròxim.
També ha informat de la Primavera Àrab en diferents països, com Egipte o el Sàhara Occidental, i dels atemptats i el colp d’estat a Turquia.
A Llatinoamèrica ha sigut corresponsal a Bogotà, des d’on ha cobert Veneçuela, Bolívia, el Perú, Panamà i Xile.
Actualment està a Ucraïna cobrint la invasió de Rússia a Ucraïna i cada dia veiem les seues cròniques en TVE. “La destrucció que estic veient a Ucraïna és molt superior a la de l’Iraq o l’Afganistan”, assenyala.
La seua última novel·la, La niña a las puertas del Infierno, reflectix la lluita per la supervivència dels seus protagonistes enmig de la mort, el sofriment i la destrucció que provoca la devastadora guerra de Síria. Mostra les diferents cares del conflicte civil sirià: musulmans europeus que viatgen al país per a allistar-se en l’Estat Islàmic i després tornen per a cometre atemptats, espies que s’infiltren en l’organització, refugiats que fugen de la guerra, casamenteres que gestionen la venda de jóvens sirianes a milionaris àrabs i turcs, paramilitars lleials a al-Assad o un periodista poregós que es veu obligat cobrir la guerra per a mantindre el seu lloc de treball.
En la seua anterior novel·la El médico de Mosul, en plena batalla de Mossul, el doctor Ayash arrisca la vida davant de l’ISIS per a intentar salvar els seus pacients. Desaparegut després de la retirada dels islamistes, una cooperant francoespanyola farà tot el possible per trobar-ho.
En El beso de los océanos, Óscar Mijallo ens conta l’expedició més èpica de la història: la volta al món de Magallanes i Elcano, a través dels ulls d’un grumet, Juan de Santander, un xic càntabre que, amb dotze o tretze anys, s’enrola en l’expedició de Magallanes i Elcano, una aventura que van començar més de 250 hòmens i només van acabar ell i 17 marins més.
