42 locals habilitats com a vivendes a Petrer en 2024

Published by Comunicación Ayto. de Petrer on

L’Ajuntament de Petrer té obertes diverses línies de treball per a atendre els problemes de la vivenda a Petrer

Petrer ha tancat l’any 2024 amb la conversió de 42 locals comercials en vivendes d’ús habitual, una dada significativa que han oferit este matí l’alcaldessa de Petrer, Irene Navarro, i el regidor d’Urbanisme, David Morcillo.

L’alcaldessa ha subratllat que “som molt conscients del problema actual de la vivenda que afecta el conjunt del nostre país, amb la necessitat imperiosa d’adquirir vivenda”, i ha afegit que “malgrat que com a institució local no tenim a penes competències en esta matèria, des de l’Ajuntament estem fent tot el que es troba a la nostra mà a escala local, intentant adoptar totes les mesures i ferramentes possibles que permeten facilitar l’accessibilitat a la vivenda”.

Fent-nos eco d’eixe problema existent, vam ser una de les primeres poblacions a fer un canvi d’ordenança municipal per a donar la possibilitat de reconvertir locals comercials en vivendes”, ha subratllat l’alcaldessa. En concret, el que es va fer va ser una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) perquè, en alguns dels catalogats fins ara com a eixos comercials, s’admetera la conversió de locals en desús durant molts anys en possibles espais per a vivendes.

En eixa línia, recentment l’Ajuntament ha comptat amb l’aprovació per part de Conselleria per a la incorporació de noves zones i carrers catalogats, fins ara, com a “eixos comercials”, com són la zona de l’avinguda de Madrid des de carrer la Manxa cap a Rambla dels Molins (coneguda com a zona de Torplà); i diversos carrers del centre històric com Gabriel Payá, Cánovas del Castillo, País Valencià, José Perseguer i Leopoldo Pardines).

En una altra línia de treball, David Morcillo ha avançat que estem pendents d’una reunió amb la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat Valenciana per a estudiar les possibilitats de desenrotllament i construcció de vivenda pública, sobretot, en la zona de Luvi, que és la que més ens interessa que es desenrotlle”.

L’Ajuntament ja ha posat a la disposició de la Generalitat i d’altres administracions sòl públic perquè es puga construir vivenda. De fet, Petrer és un dels municipis adherits al Pla Viu de la Generalitat.

Quant a la dada de la conversió de 42 locals en vivendes, l’edil ha aportat més detalls, com que la inversió mitjana per a la reforma i adaptació de cada local ha sigut de 40.000 euros, “més enllà del cost de la compra del mateix local”, cosa que ha suposat la mobilització de més d’1.6 milions d’inversió privada.

De les 42 vivendes, el 65% estan situades en la zona de la Frontera, 30% en la zona del Guirnei i el 5% restant en diferents zones de la població.

Morcillo també ha insistit que no tot local es pot convertir en vivenda, manifestant que “estem revisant tots els projectes que es fan perquè no volem que es convertisquen en zulos o infravivendes, és a dir, no ens val qualsevol local perquè volem vivendes dignes”.

Limitada a condicions d’habitabilitat

La proposta que els locals comercials sense activitat puguen convertir-se en vivendes tenen altres limitacions com les condicions d’habitabilitat dels domicilis resultants de la transformació, de tal forma que les peces hauran de tindre unes dimensions mínimes, així com la ventilació adequada.