“AQUÍ ME QUEDARÍA PORQUE HAY ÁRBOLES

Y PÁJAROS SENCILLOS

Y SILENCIOS VIBRANTES

Y ATARDECERES MÍSTICOS.

…SIN DUDA AQUÍ ME QUEDARÍA“

(Ho diu el poeta Paco Mollà)…

JO TAMBÉ EM QUEDARIA…

SRA ALCALDESSA IRENE NAVARRO, CORPORACIÓ MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE PETRER, CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI, CONFRARIA GERMANA DE LOS SANTOS PATRONOS D’ELDA, BONA NIT. HE D’AGRAIR ABANS DE RES I DE MANERA MOLT ESPECIAL L’AFECTE QUE M’HEU DONAT DES QUE ES VA ANUNCIAR EL MEU NOMENAMENT. GRÀCIES PER ESTAR ACÍ. A TU IRENE, COM A ALCALDESSA I A TU ANA COM A REGIDORA DE FESTES PER HAVER CREGUT EN MI, I FER-ME PARTÍCIP D’AQUEST ENCÀRREC TAN PREUAT.

JUAN ANTONIO HAS SIGUT EL MEU GRAN SUPORT, ET DONE LES GRÀCIES PER LA TEUA PACIÈNCIA.SAPS QUE ET VULL!!

ALS MEUS COMPANYS DE SENSE BARRERES TEATRE, DIR-VOS QUE HA SIGUT UN PLAER COMPARTIR “MOLT D’AIXÒ” AMB VOSALTRES.

… I ALS QUI NO ESTEU AMB MI EL QUE DONARIA PER TINDRE-US!!! MIL BESOS AL CEL.

US DIRÉ QUE SÍ HAVIA IMAGINAT AQUEST MOMENT (MOLTES VEGADES) PERÒ MAI VAIG PENSAR QUE SERIA TAN BELL. QUAN VAIG REBRE LA INESPERADA NOTÍCIA PER PART DE LA NOSTRA ALCALDESSA, TOT SE’M VA VINDRE DAMUNT. LA MEUA PREGUNTA FOU: PER QUÈ JO?, SI NO SOC NINGÚ. ELLA EM VA RESPONDRE: “TU ERES CIUTADANA DE PETRER I AMB AIXÒ PROU”.

MOLT BÉ, PERQUÈ ACÍ ESTIC, ASSUMINT EL PAPER MÉS DIFÍCIL, PERÒ ALHORA GRATIFICANT I INOBLIDABLE DE LA MEUA VIDA, ENCARA QUE CONTINUE PENSANT ALLÒ DE:

MARE MEUA DEL REMEI ON M’HE FICAT!

PREGONERES I PREGONERS, DINS D’UNS INSTANTS M’UNIRÉ A VOSALTRES, A TOTS ELS QUE HEU DONAT VEU A UN POBLE AMB TRADICIÓ I SENTIMENT I AIXÒ M’AFALAGA. NO SABEU QUANT.

AIXÍ QUE … ALLÀ VAIG.

“BONA NIT,

MOLT BONA NIT PETRER

A TU QUE ET VULL TANT

AL TEU PAISATGE PRECIÓS

A LA TEUA LLUM

AL TEU CASTELL MAGNÍFIC I GRANDIÓS

ALS TEUS CARRERS MÀGICS

A LA TEUA GENT SENZILLA

A AQUESTA ESGLÉSIA I CAMPANARI

A LA PLAÇA, AQUESTA PLAÇA QUE TANTES VOLTES HE CREUAT PER A ANAR A CASA DELS MEUS IAIOS.

QUANTS RÈCORDS BONICS!!!

QUANTES IMATGES I MOMENTS AL MEU COR.

VAIG NÀIXER EL MES DE JULIOL EN UNA CASA COVA JUST A LES FALDES DEL CASTELL. ALLÍ VIVIEN ELS MEUS AVIS. SOC LA MAJOR DE QUATRE GERMANS ALS QUALS ADORE: GONZALO, LUCÍA I PILAR. ELLS, COM JO MATEIX, HEM HERETAT DELS NOSTRES PARES L’AMOR CAP A AQUEST POBLE, LA RESPONSABILITAT PEL TREBALL, L’HONRADESA, EL COMPARTIR AMB ELS AMICS…. VALORS QUE DESITGE ES TRANSMETEN ALS MEUS FILLS BORJA I SANTIAGO COM SI D’UNA CADENA INVISIBLE ES TRACTARA, PERÒ ALHORA FORTA I DURADORA.

ELS MEUS PARES VAN TREBALLAR FORT PER A FER DE NOSALTRES UNES BONES PERSONES. (PENSE QUE NO FA FALTA MÉS). GONZALO, MARUJA I LA SEUA FLORISTERIA DES D’ON VAN EIXIR CENTENARS DE FLORS I RAMS CONFECCIONATS PER A TU… SÍ, PER A POSAR-TE BONICA…

COM ELS GLADIOLS QUE ARREGLAVES PUJADA A LA FORNÍCULA…. EH MAMA!

QUANTES VEGADES T’HAS LLISCAT PER AQUESTES ESCALETES, A PENES PODIES COLAR-TE.

LA MEUA MARE …

LA MEUA BENVOLGUDA MARE!

COM TU!

MARE DE DÉU DEL REMEI, A ELLA LI CONTE LES MEUES INQUIETUDS I ALEGRIES I A TU ET DEMANE COSES BONES I ET MIRE, SEMPRE ET MIRE… AL CAP I A LA FI, LES DUES SOU MARES.

LA MEUA EM COMPTA COM VIVIA AQUESTES FESTES EN LA SEUA ADOLESCÈNCIA I, QUE DESPRÉS DE LA MISSA CAMINAVEN AGAFADES DEL BRAÇ A VISITAR ELS JARDINS DE L’ESPLANADA, MENTRE ESCOLTAVEN ELS CONCERTS D’AQUELLES BANDES. ESTAVA TOT PRECIÓS: PINS, ROSERS, PLANTES ENFILADISSES AMB AQUELL SÒL DE GRAVA, QUE A MÉS D’UNA ENTORPIA EN CAMINAR I SI DE SOBTE EL FOTÒGRAF APAREIXIA ACABAVEN IMMORTALITZANT AQUELLS INSTANTS COMPARTITS.

ELS BARS REPLETS PER A PRENDRE’S EL VERMUTET: “TONET, PANECHS, PEBRELLA TADEO O EL CHICO LA BLUSA”.

AI, QUINS TEMPS AQUELLS !!!!!

M’ENCANTA ESCOLTAR ELS SEUS RELATS, I A TU… CONTEMPLAR-TE TAN PRECIOSA, RADIANT, TAN DIVINA.

ET VEIG A LA PART ALTA DEL TEU TRON BLANC, IMPOL·LUT I QUAN DESCENDEIXES SILENCIOSA, CALLADA, AMB AQUESTA CARETA ROSADA QUE EMANA PAU I SERENITAT.

EL TEU ESCAPULARI BLAU I BLANC QUE PENJA DE TU COM UNA CASCADA D’AIGUA PURA I CRISTAL·LINA, I ET RESEN, I ET CANTEN I T’APLAUDEIXEN…

ERES LA MEUA MARE DE DÉU, LA MEUA MARE DE DÉU DEL REMEI.

ELS QUE EM CONEIXEU, SABEU QUE SOC BASTANT TEATRERA. M’APASSIONA PUJAR-ME A UN ESCENARI, DISFRESSAR-ME, POSAR-ME PERRUQUES, PARLAR AMB MI MATEIX IMAGINANT QUE SOC LA PRINCESA EN UN CONTE DE FADES.

I US CONTARÉ QUE DE XICOTETA, QUASI TOTS ELS DIES CREUAVA AQUESTA MATEIXA PLAÇA ABSTRETA EN LES MEUES FANTASIES, NOMÉS PENSAVA A ARRIBAR A UN LLOC MOLT ESPECIAL (PER A MI).

EL CARRER ERA DE PEDRA, PRECIOSOS RACONS L’ADORNAVEN. I A LA DRETA ,INCRUSTAT, EL QUADRE D’UNA MARE DE DÉU. JO LA MIRAVA, SEMPRE LA MIRAVA.HI HAVIA UNA FONT, JO MAI BEVIA. LES PERSIANES DE COLORS S’ACOBLAVEN UNES AMB UNES ALTRES FORMANT UNA ESPÈCIE DE CUC MULTICOLOR. LES SEUES PARETS EMBLANQUINADES DESPRENIEN LLUM, PERÒ LES MEUES ÀNSIES PER ARRIBAR-HI EM TRANSPORTAVEN A UN LLOC MÀGIC, AL MÉS MÀGIC QUE ES PUGA TROBAR EN ELS CONTES, AQUELLS QUE SENTIA SENSE PARPELLEJAR FINS A QUEDAR-ME ADORMIDA. I PER FI, AMB UNA FORTA ESPENTA OBRIA LA PORTA I ALLÍ SANTIAGO I MARÍA M’ESPERAVEN. IMPACIENT CORRIA I ASSOMADA A UN TERRAPLÉ CONTEMPLAVA LES TORRES DE L’ESGLÉSIA AL MATEIX TEMPS QUE LES CAMPANES ANUNCIAVEN FESTA.

ERA EL DIA DE LA MARE DE DÉU !!

DÉU MEU, COM M’AGRADAVA PUJAR I BAIXAR PER AQUELLA TRAVESSIA.

LES DONES ENGALANAVEN AMB CENTENARS DE TESTS LES FAÇANES I HI HAVIA UNA ESPÈCIE DE TENDAL FORMAT PER BANDERETES BLANQUES, BLAVES, ROGES, GROGUES I VERDES. HO ESTIC VEIENT!

ARA TOT HA CANVIAT. MOLTES VIVENDES BUIDES, LA FONT NO ESTÀ… JA RES ÉS IGUAL.

NO OBSTANT AIXÒ, SEGUISC ATRAPADA EN LES SEUES PEDRES, A AQUESTS RACONS I TEULADES, A AQUESTA ESPÈCIE DE PASSADÍS QUE HE RECORREGUT TANTES VEGADES DE XIQUETA, ON M’HE SENTIT MOLT AFORTUNADA.

NO OBSTANT AIXÒ, CADA DIA TORNE A LA MEUA CITA.

I ET MIRE, SEMPRE ET MIRE!!!

PER ACABAR VULL EXPLICAR-VOS LES SENSACIONS I MOMENTS QUE DURANT TOT L’ANY EM FAN TORNAR A RECORDAR AQUESTS DIES. IMAGINE QUE A VOSALTRES TAMBÉ.

EIXOS XAFARRANXOS NETEJANT CORTINES I LÀMPARES, PLANXAR LES TOVALLES DE FIL

I LES FASSEGURES? HUMMM QUINA OLORETA A PUTXERO.

LES GATXAMIGUES, EH?

ELS NANOS I ELS GEGANTS EN EIXOS NOMS TAN DE PETRER COM BONIFACI I REMEI

L’OFRENA DE FLORS, AMB ELS MEUS NEBOTS: GONZALO, VICTÒRIA I CAYETANO

I LA SANTA MISSA, TAN SOLEMNE!

EIXA OLORETA A ESPÍGOL.

EL COR CANTANT. PELS DE PUNTA!

I EL CÓRRER LA TRACA I LES LLUMS QUAN S’ENCENEN.

I LES BANDES DE MÚSICA ANUNCIANT LA FESTA.

I FELICITAR LES REMEIS, DE SEGUR QUE TOTES EN TENIM MÉS D’UNA.

AH! I POSAR-SE LA JAQUETETA QUE JA REFRESCA.

O QUAN IX LA NOSTRA REINA EN PROCESSÓ.

AH CALLA I QUAN AL SO DE LA DOLÇAINA I EL TABAL APAREIXEN LES CARASSES. EM CONEIXES!

PERÒ PER A CARASSER, EL MEU PARE. ENCARA RECORDE EL MOMENT DE VESTIR-LO. ALLÒ ERA TOT UN POEMA, TAN GRAN, AMB LES SEUES ENORMES SABATES DE TALÓ. DEIA: VAIG BÉ?, EM CONEIXERAN?

I PER A REMATAR… EL CORREFOC, EIXA NIT MÀGICA I MISTERIOSA PLENA DE LLUMINOSITAT I ESPECTACLE.

TOT ES TRANSFORMA EN MASCLETÀ, EN UN FUM D’EMOCIONS I SENTIMENTS QUE, EN AQUESTS DIES MÉS QUE MAI, APAREIXEN SENSE CAP CLASSE D’EXPLICACIÓ MESCLANT-SE AMB UN POBLE QUE CREIX, AVANÇA, CONVIU I LLUITA PEL QUE ÉS SEU.

ESCOLTEM LA SALVE MARINERA TAN SENTIDA I BONICA.

PROMTE VEUREM EL CEL IL·LUMINAT PER UNA COLOSSAL PALMERA QUE ASSOMARÀ MAJESTUOSA I EL FORT ESCLAT DELS COETS ANUNCIARAN AQUESTA GRAN CELEBRACIÓ.

DE PRESA, LA MARI DÉU I EL SEU *CARRER ESPEREN IMPACIENTS. ANEM I CANTEM PETRER, EL MEU GRAN PETRER!

“TANQUEM ELS ULLS, QUE CÓRREGA LA IMAGINACIÓ I QUE LA NOSTRA PATRONA SIGA L’ÚNICA PROTAGONISTA EN AQUESTS DIES VIUS I PLENS D’IL·LUSIONS.

ISQUEM AL CARRER!

SÍ, ISQUEM I ALÇANT LA VEU DIGUEM:

“QUE JA ESTÀ ACÍ LA FESTA, LA DE LA MARE DE DÉU”

VISCA LA NOSTRA PATRONA!

VISCA PETRER!