Petrer prepara una actuació de conservació d’un dels seus 3 BIC, l’Aqüeducte de Sant Rafael
L’última actuació en aquest element del patrimoni petrerí es va dur a terme el 2014
A més de l’Aqüeducte de Sant Rafael, el castell fortalesa i la Finca del Poblet són els 3 BIC del municipi
La regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Petrer prepara per a després de l’estiu una actuació de conservació de l’Aqüeducte de Sant Rafael, un dels tres Béns d’Interés Cultural del municipi juntament amb el castell fortalesa i la Finca del Poblet.
Segons ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni, Fernando Portillo, “després de l’erosió del terreny de rambla a causa de les pluges, sobretot les del 2019, hem decidit dur a terme una actuació de consolidació per a la conservació dels tres anells dels sis que en el seu moment va tindre l’aqüeducte, a més de millorar la imatge de la zona”. Per a aquesta actuació -“Consolidació del BIC aqüeducte de Sant Rafael i del seu entorn en rambla”-, des de l’Oficina Tècnica d’Urbanisme i des del Museu Dámaso Navarro s’ha realitzat un projecte d’execució el pressupost del qual ascendeix a 43.709,89 euros, dels quals s’ha sol·licitat una subvenció del 65% a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, és a dir, un import de 28.411,43 euros.
En concret, els treballs consistiran en l’adequació del llit de la rambla amb la neteja de matolls i el rebaix del llit, que s’emplenarà de formigó, i es crearà un dic per a canalitzar l’aigua de les pluges torrencials i que no es queden retingudes en el monument; el reforç del pilar central que és el que està més afectat per la pèrdua de farciment en la seua base; el recrescut d’un dels pilars de l’aqüeducte derrocats fa segles per a marcar la seua situació; l’arreglament de l’escala per a accedir al llit i la creació d’un panell informatiu per a informar del valor patrimonial de l’aqüeducte.
L’edil ha recordat que l’última actuació que es va dur a terme en aquest bé d’interés cultural va ser el 2014 i fou una actuació de consolidació i neteja que va ser finançada per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Per part seua, el director del Museu Dámaso Navarro, Fernando Tendero, ha oferit alguns detalls històrics de l’aqüeducte, indicant que forma part d’una important obra d’enginyeria hidràulica duta a terme cap a la fi del segle XVI i que va estar en ús fins a finals del segle XVIII. La seua construcció canalitzava l’aigua del sortidor de Santa Bàrbara, en el terme municipal de Petrer, fins als bancals i la vila d’Elda. Per a salvar l’important desnivell de la rambla de Puça, d’aproximadament trenta metres d’amplitud i huit metres d’altura, es va construir l’aqüeducte. Els estudis de Sabina Asins, demostren que la construcció del primer aqüeducte va finalitzar l’any 1583. L’obra va ser realitzada per Guillem Pasqual de Jaca, fuster e mestre de fer molins. Entre 1616 i 1622 es van realitzar unes labors de canalització, i en 1663, va caldre reconstruir part de la conducció hídrica. Fernando Matallana va localitzar l’expedient de reconstrucció de l’aqüeducte que inicià l’obra el 1783, aprofitant els pilars de pedra existents de l’obra del 1583. Segons aquest autor, el 1796 una inundació va derrocar l’aqüeducte i ja no es va tornar a reconstruir malgrat existir projectes posteriors per a això. Al començament de la dècada dels huitanta del segle XX va caure un dels arcs més pròxim al barri de Sant Rafael, i des d’aleshores només es conserven tres arcs dels sis dels quals constava, que constitueixen la imatge actual.
Des del 1981, l’aqüeducte és monument històric artístic, o com es recull en la legislació vigent bé d’interés cultural (BIC), que és la màxima figura de protecció del patrimoni cultural al nostre país.
