Amb motiu del Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat, que cada any se celebra el dia 3 de desembre, en el corresponent a l’any 2019, el moviment social CERMI fa públic el següent MANIFEST, al qual s’adhereix l’Ajuntament de Petrer:

La soledat no desitjada és una de les xacres de les societats anomenades a si mateixes avançades. Les dones i homes amb discapacitat s’enfronten en el seu dia a dia a situacions d’aïllament social, de separació de la vida en comunitat, que provoquen majors dosis de soledat forçosa. Les causes d’aquesta soledat són moltes i acumulatives: la falta d’accessibilitat dels entorns, productes i servicis; la impossibilitat o la dificultat extrema d’exercir els drets fonamentals; la inactivitat obligada; l’absència estesa de suports per a una autonomia personal efectiva; residir en medis amb escassetat de recursos per la deficient i no equitativa distribució d’aquests, com és el rural; la pervivència en l’imaginari social d’actituds reticents i negatives sobre el valor de les persones amb discapacitat, etc. En definitiva, l’exclusió i la discriminació estructurals cap a aquest grup ciutadà intensifiquen la soledat forçosa.

La soledat no estimada en aquest grup social no és uniforme. Les persones amb discapacitat en major risc d’exclusió són les que més exposades estan a la soledat no desitjada: persones majors, infància víctima de violència, persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, o amb problemes de salut mental, amb discapacitats sobrevingudes en la vida adulta o en l’edat avançada; i en general aquelles amb grans necessitats de suport per a la seua autonomia. Factors com el gènere, l’edat, el tipus de discapacitat, la procedència i el lloc de residència, entre altres, provoquen més soledat. Tot l’anterior es multiplica, si es tracta de dones amb discapacitat, considerades des de qualsevol perspectiva interseccional: la soledat no desitjada té rostre preferent de dona.

Segons els estudis sociològics disponibles, més d’un 20 per cent de les persones amb discapacitat viuen soles i un 38 per cent d’aquestes persones viuen en soledat no desitjada. El 74 per cent de les persones amb discapacitat que viuen soles són dones. La misèria relacional -l’absència de vincles i relacions socials intenses- és un fet agreujat respecte de les persones amb discapacitat. La soledat no estimada és un fenomen en creixement, amb un alt cost humà, social i sanitari, que ha de ser objecte transversal d’acció de les polítiques públiques, presents i futures.

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat obliga a eliminar els estereotips desfavorables cap a aquest grup social, per a això els Estats han d’accionar percepcions positives i una major presa de consciència sobre el valor intrínsec de les persones amb discapacitat i de la seua contribució a la societat. Aquest tractat de drets humans gira entorn de dos valors irrenunciables, la inclusió i la vida en comunitat, ferramentes totes dues de les més poderoses per a mitigar l’aïllament i la soledat no desitjada de les persones amb discapacitat. A més, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides imposen que cap persona es quede al marge ni arrere.

SOS SOLEDAD

Perquè visc tancada a la meua casa sense ascensor…

Perquè m’he quedat sense amistats en haver d’abandonar la meua vivenda per no reunir condicions d’accessibilitat adequades a la meua nova situació de discapacitat…

Perquè em quede aïllada en les converses, no puc accedir a la informació ni comunicar-me…

Perquè no puc treballar…

Perquè soc una dona major amb discapacitat i no em permeten tindre el control de la meua vida…

Perquè mai es compta amb mi, mai se’m pregunta què m’agrada o què m’apeteix…

Perquè soc major i tinc una discapacitat i no dispose de suports per a desenvolupar-me com m’agradaria…

Perquè depenc d’uns altres per a totes les activitats de la vida i la meua voluntat és negada…

Perquè no dispose d’assistent personal…

Perquè a la meua escola patisc assetjament escolar per raó de discapacitat…

Perquè no puc o no em deixen practicar el meu esport favorit…

Perquè he de renunciar a l’oci i a la cultura per falta d’accessibilitat, no només dels recintes, sinó també de les pel·lícules i el teatre…

Perquè visc en un entorn rural i no tinc accés a cap recurs…

Perquè tinc una discapacitat i visc al carrer…

Perquè la gent no sap i no vol relacionar-se amb mi…

Perquè els semble una persona estranya…

Perquè tinc una discapacitat i per això es posen en qüestió les meues decisions…

Per aquestes situacions i altres semblants que vivim diàriament, les dones i els homes amb discapacitat, i les seues famílies, alcem les nostres veus per a cridar:

SOS SOLEDAD, jo també compte

I reclamem la mobilització pública i ciutadana envers les estratègies adequades per a mitigar el gran mal de l’aïllament social que devasta a les persones amb discapacitat, a través d’iniciatives com:

  • Dotar d’accessibilitat universal als entorns, productes i servicis, començant per la vivenda, perquè les persones amb discapacitat no tinguen dificultats afegides de relació i participació socials. Sense barreres, l’amenaça de la soledat no estimada es reduiria molt.

  • Mesures vigoroses per a disminuir la inactivitat i la desocupació entre les persones amb discapacitat. A més inclusió laboral i treball digne, els vincles i les relacions augmenten.

  • Adopció d’una Estratègia Estatal d’Inclusió en la Comunitat que permeta a les persones institucionalitzades viure segons els seus propis desitjos i preferències, acollint-se a fórmules de vida inclusives en la comunitat.

  • Oferir a les persones amb discapacitat i a les seues famílies prestacions i servicis suficients que promoguen l’autonomia personal i potencien el desenvolupament d’una vida independent.

  • Impuls de campanyes de presa de consciència pública dirigides a eliminar els estereotips negatius cap a les persones amb discapacitat, amb un enfocament col·laboratiu entre la societat civil organitzada, els poders públics i els mitjans de comunicació.

  • Comptar amb programes de suport i acompanyament a famílies de persones amb discapacitat, especialment en el moment de l’aparició o coneixement de la discapacitat i durant la primera infància, si aquesta s’adquireix al principi de la vida.

  • Posada en pràctica real d’iniciatives i programes de prevenció de les situacions d’abús i assetjament escolars cap a l’alumnat, especialment si aquest presenta alguna discapacitat.

  • Desplegament de programes actius dirigits a persones amb discapacitat a fi d’afavorir i reforçar les xarxes socials i veïnals.

  • Establiment de solucions que apliquen la transformació digital a l’acompanyament i apoderament de les persones majors amb discapacitat, amb un enfocament col·laboratiu intergeneracional.

  • Mesures per a fomentar el voluntariat actiu de les dones i els homes amb discapacitat, estimulant el seu esperit d’agents de voluntariat per si mateixes i de participació social plena, com a vies de teixir relacions socials i abandonar la soledat.

  • Aprovació d’una Estratègia Nacional de Desenvolupament Rural Inclusiu que tinga en compte a les persones amb discapacitat que resideixen a l’entorn rural a Espanya, millorant la seua participació, accés a drets i benestar social.

  • Formació dels equips professionals dels servicis públics que facilite la detecció i intervenció en les situacions de soledat no estimada de les persones amb discapacitat.

  • Comptar amb informació plenament accessible sobre els recursos disponibles en l’àmbit de la soledat no desitjada per a les persones amb discapacitat.

  • Confecció d’estudis i investigacions sobre la soledat no desitjada en les persones amb discapacitat.

En conclusió, el moviment CERMI apel·la a la presa de consciència d’aquest creixent problema social, el de la soledat no estimada, i convoca a l’acció pública i cívica perquè amb l’aportació de totes les persones, també les que presentem una discapacitat, fem de la vida en comunitat, sense restriccions, una experiència rica, decent, intensa i extensa. Amb la participació de les dones i homes amb discapacitat, sense aïllament ni soledat forçosa, fent realitat la inclusió, es produirà una enorme millora personal i col·lectiva.