La troballa d’unes termes romanes de finals del segle IV en les excavacions de la plaça de Baix confirmen la importància del que va ser Vila Petraria

Publicada per Comunicación Ayto. de Petrer el

Les excavacions entren en la seua recta final i ja ha començat l’extracció dels mosaics

La troballa d’unes termes romanes de finals del segle IV en les excavacions arqueològiques de la plaça de Baix venen a confirmar la importància del que va ser Vila Petraria. “Posen en relleu l’enorme dimensió del que va ser Vila Petraria, ja que són unes termes públiques d’una ciutat, que porten associades tres sales decorades amb mosaics”, ha indicat el regidor de Patrimoni, Fernando Portillo

El director del Museu Arqueològic Dámaso Navarro, Fernando Tendero, ha aprofundit en esta qüestió i ha indicat que les termes són banys públics de l’antiga civilització romana d’unes dimensions considerables. I és que la majoria de les ciutats de l’Antiga Roma albergaven una o diverses termes públiques, l’ús de les quals no era únicament la higiene, sinó que també eren considerades llocs de reunió i d’activitats gimnàstiques i lúdiques. 

Tendero ha explicat que estes termes romanes funcionaven amb tres sales: calent, temperada i freda. La sala calenta es calfava fent circular per davall del sòl aire calent avivat per una foguera, la boca de la qual per a l’entrada de llenya també ha eixit a la llum. El que s’ha trobat són els pilars sobre els quals s’assentava el sòl, així com les sales contigües. A més, ha eixit una altra estada poligonal també amb mosaics com el de les termes, “fet que indica que ens està indicant que hi ha diverses sales, al costat de la dels banys, que podria ser una sala per a canviar-se o com a magatzem”

Tot això indica la importància del que es coneix com a Vila Petraria i les dimensions de les termes fan indicar que devia ser una vila per a tota la zona del Vinalopó a l’interior de la província d’Alacant. 

Les excavacions estan arribant al final, i en unes quantes setmanes acabaran, i ja s’han començat a retirar els mosaics per a conservar-los en el Museu. L’Ajuntament estudiarà a més què fer amb les troballes, ja que la superfície de més de 500 metres quadrats de la zona fa molt difícil que es puga posar un vidre damunt. “Estem considerant diferents opcions perquè tot eixe material quede preservat i que siga de la millor forma possible”, ha indicat el regidor.  

De moment i durant un mes la Regidoria de Turisme ha programat una visita setmanal dins del concepte impulsat per l’executiu local “arqueologia pública”, referint-se al fet de comptar i explicar tot el que va apareixent.

La inscripció s’ha de realitzar prèviament a través dels canals de contacte del Museu: per telèfon, 966989400 (ext. 280); per whatsapp, en el telèfon 664413514; o per les xarxes socials del museu (Facebook i Instagram).

ANTECEDENTS DE LES EXCAVACIONS

L’existència d’evidències arqueològiques descobertes durant les últimes dècades vinculades al període romà, medieval i modern, feien necessari conéixer prèviament el subsol de la plaça de Baix, ja que l’última intervenció realitzada en esta al juliol del present any, encaminada a localitzar l’entrada i comprovar l’estat de conservació del refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola, va evidenciar l’existència de restes d’una vivenda, presumiblement del segle XVIII, i restes de cronologia romana corresponents a Vila Petraria.

La realització de sondejos arqueològics a la fi de l’any 2021 han demostrat com existien elements patrimonials de cronologia romana d’importància, pertanyents a Vila Petraria, i destaca l’aparició d’un mosaic en una de les estances, amb una àmplia seqüència cronològica que abasta, ateses les restes materials recuperades, des del segle I al VI d. C., encara que els fonaments de les estances i habitacions corresponen al segle IV d. C. Això va motivar l’ampliació del sondeig, on van aparéixer el mosaic, passant a realitzar una excavació arqueològica en àrea oberta.  Aquesta ampliació realitzada va aportar el mes de desembre la troballa d’un fust de columna singular per la seua decoració arquitectònica i simbolisme, del qual a penes hi ha diversos exemplars similars a Hispània que s’han integrat en l’exposició permanent del Museu Dámaso Navarro després de la seua restauració i neteja. Però va ser insuficient pel fet que les restes dels immobles de cronologia romana continuen per davall dels límits de l’àrea oberta. Com que en esta intervenció es va localitzar l’entrada del refugi antiaeri de la Guerra Civil pròxima a l’Ajuntament, també es va excavar i documentar, la qual cosa evidencia que no s’havia acabat de construir, com ja va ocórrer amb l’entrada pròxima a l’església de Sant Bartomeu.

Per tot això, des del Servei Municipal d’Arqueologia vinculat al Museu Dámaso Navarro i des de la Regidoria d’Urbanisme es va considerar necessari la realització d’una excavació arqueològica més àmplia que abaste tot l’espai de la plaça de Baix on s’han evidenciat l’existència de restes romanes per a conéixer la funcionalitat de les estades i també poder recuperar el mosaic que presumiblement serà de grans dimensions. A més, també es tornarà a obrir el tram del carrer Constitució on l’any 1975 va aparéixer el mosaic policrom i que va evidenciar l’existència de Vila Petraria sota les cases del centre històric. L’objectiu és tornar a excavar les restes de les estances que hi havia davall d’aquest mosaic, ja que en aquella època la documentació obtinguda, a pesar de l’excel·lent labor el Grupo Arqueológico Petrelense, no va ser completa per mancar dels mitjans i informació dels quals disposem hui dia.

Així doncs, des del mes de setembre passat es van reprendre les excavacions arqueològiques en la plaça de Baix ampliant les restes trobades en les intervencions anteriors per a comprendre en major mesura l’ús i la seqüència temporal de la vila. En relació a les troballes pròpies de la vila romana, cal destacar l’aparició de diverses estances o habitacions i la localització de diversos elements constructius de gran entitat com són dos mosaics (paviments ornamentals de gran valor tant històric com artístic format per xicotetes pedres de colors anomenades tessel·les): un d’ells d’una fase anterior (i ja localitzats en la intervenció de l’any 2021) i amb una decoració vegetal com apunta la cantonada excavada, i l’últim, amb una 

Totes aquestes dades permeten establir les primeres hipòtesis que es voran corroborades o variades a mesura que avance la intervenció arqueològica i l’estudi dels materials obtinguts.