La joventut de Petrer s’implica en la conservació de les tradicionals Carasses

A més de l’associació contracultural Kaskaruja i l’associació de veïns del barri antic, el col·lectiu Astò No Porta Careo se suma a l’organització de les Carasses, que prendran els carrers del centre històric els diumenges 12 i 16, i el dissabte 18 d’octubre 

Un any més, les tradicionals Carasses de Petrer tornaran a eixir als carrers del centre històric de Petrer durant este mes d’octubre, després de la celebració de les Festes Patronals en honor a la Verge del Remei.

Els diumenge 12 i 26 i el dissabte 18 d’octubre, Petrer convida veïns i veïnes a participar dels danses dels carasses, reconegudes com a Bé Immaterial de Rellevància Local. A més, enguany, com a novetat, l’associació Astò no Porta Careo, un col·lectiu de gent jove de recent creació, també se suma a la conservació i organització d’esta tradició.

El regidor de Festes, Alejandro Ruiz, ha subratllat que des de “l’Ajuntament de Petrer ens donem la mà de diferents associacions per a fer de les Carasses una tradició que, cada vegada, és més gran, que intentem donar-li una nova imatge perquè estiga més prop de veïns i veïnes i la coneguen un poc més”.

Així, per a la primera cita carassera, este diumenge 12 d’octubre, sempre que la situació meteorològica ho permeta, l’associació Astó no Porta Careo ha previst una Trobada Carassera, que donarà principi a les 12.00 amb un passacarrer, com ha explicat el representant de l’associació, Daniel Antón.

Daniel ha dit que “este diumenge, que és el primer, que sempre és el que estava més trist, farem, en la plaça de Dalt, amb la colla El Terròs, un taller de la dansa de les carasses, de la mà de Reme Millá”.

Més tard, a les 14.00, s’ha previst un menjar de germanor per a, posteriorment, a les 16.00 hores, donar pas al taller “Món Carasser”, on s’ensenyarà a les persones interessades a fer la seua carassa i també es posarà a disposició una mica de roba antiga per a qui no en tinga.

De 17.00 a 19.00 hores, serà el moment que les carasses recórreguen els carrers del centre històric.

El dissabte carasser, el 18 d’octubre, prendrà el testimoni l’Associació Contracultural Kaskaruja, que, com fa en els últims anys, al matí organitza un taller de carasses i danses tradicionals a les 11.30 i ja a la vesprada, de 17.00 a 19.00 les Carasses i el concurs.

Per al diumenge  26 d’octubre, últim dia, l’associació  de veïns del Barri Antic-Miguel Hernández organitza el Café Carasser en la plaça de Dalt, que començarà un poc abans de l’inici del recorregut de les carasses pel centre històric (17.00 a 19.00). La presidenta de l’associació, Eulalia Ayala, ha destacat que així aconseguim “acabar les festes amb alegria, amb humor i amb molt de dolç”. Unes taules en la plaça de Dalt.

AJUST DEL RECORREGUT

Per les obres que s’estan duent a terme en la plaça de Baix, el recorregut es modifica lleugerament i les carasses, per a evitar la plaça de Baix, giraran pel carrer Prim. Així, el recorregut circular s’iniciarà en la plaça del Derrocat, continuarà per José Perseguer, Sant Vicent, Gabriel Brotons, plaça de Dalt, Capellà Bartolomé Muñoz i carrer Prim, i desembocarà de nou al Derrocat.

INFORMACIÓ SOBRE LES CARASSES

Les danses de les carasses, reconegudes com a Bé Immaterial de Rellevància Local, tenen el seu origen amb un caràcter satírico-burlesc i, segurament es van associar des d’un començament a les festivitats religioses, com a contrapunt al sagrat i a l’orde civil -Església i Ajuntament-, per part dels veïns i veïnes de la vila que trencaven, d’esta manera, almenys per uns dies i per unes hores, l’orde establit per la societat del període modern i contemporani.

Esta expressió de la cultura popular, enfrontada al sistema establit, va tindre un suport social ampli que va anar fluctuant al llarg dels segles, amb major o menor participació, però no sent del grat dels estaments superiors, per la qual cosa van advocar per la seua prohibició en la dècada dels seixanta del segle XX, concretament l’any 1962, i reaparegueren amb l’arribada de la democràcia a la fi de la dècada dels setanta del segle XX, a fi de tractar de recuperar esta tradició amb el seu component lúdic, satíric i crític.

A l’octubre de l’any 1979 van eixir de nou les carasses. Va ser un moment d’incertesa per la forma en què es va fer: tal com es va prohibir en 1962, es va recuperar en 1979, per decret. Algunes coses eren noves: els músics els pagava l’Ajuntament. Tots aquells que hi volien participar havien d’identificar-se en les dependències de la policia local, on se li atorgava un número identificatiu. Amb estos canvis tot estava controlat, però en el fons les autoritats tenien por que ocorregueren incidents d’orde públic.

ORÍGENS

Seguint l’obra de Vicent Navarro i Tomàs (2000 i 2001), l’investigador petrerí que ha estudiat les danses de les carasses, es pot indicar que se celebraven des del segle XVII, portades per les famílies que van vindre a Petrer des de la Foia de Castalla, de Biar i d’alguns pobles de l’Alacantí, a repoblar Petrer després de l’expulsió dels moriscos, a partir de 1611 amb la carta de poblament atorgada pel comte d’Elda.

Els documents escrits que al·ludixen a les danses de les carasses de Petrer es troben en la relació d’actes de la celebració del segon centenari de la Mare de Déu del Remei de l’any 1830, quan s’indica que “[…] y por las tardes de los expresados ocho días se efectuarán los bailes de danza con dulzaina según es costumbre desde inmemorial de esta villa”.

També apareixen en la relació d’actes de la celebració del segon centenari del Santíssim Crist de la Sang, l’any 1874, on s’escriu que “En los quince días que siguieron se hicieron danzas tocando la dulzaina todas las tardes en la plaza de abajo donde se reunían las máscaras para dicho objeto […]”.

En els programes de les festes de la Mare de Déu en les primeres dècades del segle XX també es referixen a les carasses. S’anuncien com un acte més de la festa: del dia 8 al 20 d’octubre de 1912 se celebren “balls de màscares”. En 1925 s’anuncien, el dia 8, com un “concurs de màscares”, els dies 9 i 10 com a “balls populars”, i el dia 11 com a “concursos de disfresses, mantons de Manila i balls populars”. El dia 8 d’octubre de 1927 s’anuncien com a “concurs de disfresses”, els dies 9 i 10 com a “balls populars” i el dia 11 “concurs de disfresses i balls populars”. En 1929 se celebra només el dia 8 d’octubre com a “concurs de disfresses”, i en 1930, any del tercer centenari de la Mare de Déu del Remei, s’anuncien el dia 9 com a “típiques danses a l’estil del país”, i els dies 10 i 11, com a “típiques danses regionals a la manera del país”.

LA MÚSICA I LA CANÇÓ

Estos balls sempre van acompanyats de música. En totes les referències escrites dels danses dels carasses es troba que la dolçaina és l’instrument principal.

Esta música consta de sis temes que són variacions d’un tema principal que apareix, difuminant, en els balls de tots els pobles veïns. Cinc d’estos temes van ser gravats en els anys seixanta a Luis El Tibero, pel mestre de música Manuel Alemany, El Maleno, que va col·laborar amb el cançoner de la província d’Alacant de Salvador Seguí, on estan publicats.