tornarRuta del Caragol
Sabies que...?
La història del caragol és antiquíssima. Va ser un dels primers aliments que va prendre l'home, després de ser "regal de déus". Ja en l'antiga Roma es consideraven un gran menjar i es van idear els primers recintes per a caragols, on eren torrats a la graella a l'aire lliure. Tenien caragoleres on els engreixaven amb vi i amb segó. Estos parcs de criança dels caragols es van establir en principi a Pompeia, on segles més tard els arqueòlegs van descobrir milions de petxines que demostren que la cria dels caragols va ser en aquelles èpoques un negoci redó.
L'edat mitjana va ser una època d'apogeu en el consum dels caragols, ja que eixa carn de tan poca "substància" era apta per a l'abstinència quaresmal.
Però pareix que al començament del segle XVIII el caragol va desaparéixer de les taules nobles. Va ser un gran gastrònom francés qui els va tornar a posar de moda quan va demanar al seu cap de cuina que els preparara per al sopar que va oferir al tsar de Rússia. A partir d'eixe moment, la fama dels caragols va tornar a sorgir per tot Europa.
Espígol
(Lavandula officinalis)
Més conegut per les seues propietats aromàtiques que medicinals, l'espígol, també anomenat lavanda, és un arbust perenne de fins a un metre d'alçada de color grisenc amb espigues de flors d'un bonic to violeta que sobreïxen del fullatge. Té les fulles oposades estretament lineals de color verd franc. Les flors formen glomèruls, els quals porten en la base dos fulles florals oposades. El calze és tubulós. Creix sobre sòls pedregosos de la serra, i és abundant en zones fredes de la regió.
Les flors es recol·lecten al matí en ple estiu i s'assequen o es destil·len per a obtindre essència. Un 3% de la planta el forma un oli volàtil que conté més de 40 components, com són l'acetat de linalil (30-60%), cineol (10%), linalol, nerol, borneol, etc.
Té el seu origen en el Mediterrani occidental. Va arribar a ser molt popular en l'edat mitjana, va ser portada a Amèrica en 1620 i en l'actualitat es cultiva per tot el món pel seu oli essencial.
L'espígol, pres en forma de tisana, posseïx propietats digestives, estimulants i antiespasmòdiques que combaten còlics, flats, indigestions i fermentacions pútrides. El seu ús tòpic ajuda a combatre el reumatisme. Està indicat per al vertigen, els dolors de cap, les sufocacions, l'excitació nerviosa i és recomanable com a diürètic, sudorífic i vermífug. En gargarismes neteja les llagues de la boca. També té una acció molt benèfica en malalties de la pell (acne, èczemes, ferides infectades, úlceres i inflamacions).
