CAS | VAL
PATRIMONI
El castell de Petrer

El castell de Petrer

Petrer se situa en el vessant d'un tossal de la marge esquerra de la Rambla de Pusa, en el curs mitjà del riu Vinalopó. El seu origen es remunta a la fi del segle XII, quan un contingent poblacional, probablement de soldats de l'exèrcit almohade, va ser llicenciat en les terres de Múrcia en la seua retirada de la presa d'Huete cap a l'any 1172. D'esta manera, al llarg del Vinalopó es va crear una xarxa de poblats fortificats -Villena, Saix, Petrer, Elda, La Mola, etc- l'objectiu dels quals era defensar les vies de comunicació i frenar l'avanç dels regnes cristians.

Alguns geògrafs andalusins com Yaqut i Al-Himyari citen Hisn Bitrir -denominació originària de Petrer- dins de les dependències de Múrcia en al-Andalus.

Pel tractat d'Almizra de 1244, Bitrir passava a ser territori de la corona de Castella i uns anys després, el 20 d'agost de 1258, Petrer i el seu castell van ser donats a Jofré de Loaysa, segons privilegis atorgats pel Rei Alfons X el Savi a Segòvia.

Entre els esdeveniments més destacats cal citar la presa del Castell de Petrer per Jaume I d'Aragó el 19 de novembre de 1265, davant la demanda d'ajuda del seu gendre, Alfons X el Savi de Castella, per a sufocar la rebel·lió de les poblacions morisques.

Encara que totes les places van ser retornades a Castella, pel pacte d'Elx en 1305, i després de diversos anys d'enfrontament entre les dos corones, els territoris fins al riu Segura, quedaven sota el domini del Regne de València.
La vila de Petrer, pertanyent a la família dels Loaysa, va ser venuda en 1431 a Ximén Pérez de Corella, futur Comte de Cocentaina, qui va emprendre diverses reformes en el castell.

En 1513, la vila i el castell de Petrer van ser adquirits per la família dels Coloma, Comtes d'Elda a partir de 1577. Petrer va pertànyer al Comtat d'Elda fins a l'abolició dels senyorius a inicis del segle XIX.

El Castell-fortalesa de Petrer va estar habitat per l'Alcaid, la seua família i un cos de guàrdia fins al segle XVIII.

El castell de Petrer va entrar en un estat d'abandó i de ruïna a partir de l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1968 el bisbat d'Oriola va cedir la propietat a l'Ajuntament de Petrer, iniciant la seua restauració l'any 1974. Després de 10 anys de restauració, en 1983 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interés Nacional.
DÁMASO NAVARRO

El Museu Arqueològic i Etnològic Municipal Dámaso Navarro, a pesar de la seua recent creació i posada en funcionament, és una de les institucions patrimonials més destacades de tota la Vall del Vinalopó, a més de ser la seu del Centre d'Estudis locals del Vinalopó.

L'edifici on s'emplaça el Museu, construït l'any 1935, va ser dispensari de salut i vivenda per a mestres. El 1964 es va convertir en biblioteca municipal i des de l'any 1999, en seu del Museu. El 14 de gener del 2002 el Museu Arqueològic i Etnològic Municipal Dámaso Navarro va ser reconegut com a museu permanent per la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana.

En l'actualitat alberga importants col·leccions de caràcter arqueològic i etnogràfic, donades i recuperades per nombrosos veïns de Petrer i membres del Grup Arqueològic Local, interessats a salvaguardar el patrimoni. Amb més de 620 m², compta amb un saló d'actes, taller didàctic, biblioteca, magatzems, taller, laboratori, despatx de direcció, sala d'exposicions temporals i dos sales permanents, una d'arqueologia i una altra d'etnografia.

HISTÒRIA DE PETRER
L'ocupació huhmana del terme municipal de Petrer es remunta al període neolític. En les partides del Xorret i de l'Almortxó s'han localitzat evidències materials datades en el V mil·lenni abans de Crist. No obstant això, hem d'esperar al 2100 abans de Crist per a documentar l'ocupació plena de bona part del terme municipal, amb el desenvolupament de xicotets assentaments de tipus "aldea" o "caseriu", dedicats a l'agricultura de cereals i a la cria de bestiar.

Ara bé, l'origen del nucli urbà de Petrer té el seu punt de partida en època andalusina, patent també en el paisatge. Va ser Bitrir un nucli islàmic citat en les fonts i en els itineraris, possible cap de districte administratiu, i un nucli d'importància segons la magnitud del castell de Petrer, construït en la segona mitat del segle XII.
EDIFICIS RELIGIOSOS
Edificis religiosos

Edificis religiosos

Són quatre els edificis religiosos construïts durant l'època moderna a Petrer. L'església parroquial de Sant Bartomeu, aprofitant el solar en què s'ubicava una església anterior; l'ermita de Sant Bonifaci i l'ermita del Sant Crist, ambdós integrades des del segle XIX en el nucli urbà de la població, i l'ermita de Catí, l'única de  les conservades en les partides rurals.
Logotip Museu
RUTES HISTÒRIQUES
Rutes històriques

Rutes històriques

Petrer és un dels municipis de la província d'Alacant que més canvis i creixement ha experimentat en les últimes dècades, ja que s'ha transformat d'un poble eminentment agrícola i terrisser, en una ciutat industrial sabatera .

No obstant això, la planificació urbanística ha facilitat la conservació d'un destacat Patrimoni Històric del qual podem disfrutar i enriquir-nos.

Des del Museu Arqueològic i Etnològic Municipal Dámaso Navarro s'oferix la possibilitat de realitzar diverses rutes històriques pel casc històric de la població, bé acompanyats per personal del mateix museu, bé de forma independent. Juntament amb la senyalització de les rutes en diversos llocs de la població i dels principals monuments, també s'ha editat un tríptic amb els itineraris aconsellats. D'una banda, es pot visitar el Petrer medieval, amb la visita al barri antic i al castell. Es pot realitzar la ruta del Petrer d'època moderna (segles XVII i XVIII) visitant les ermites del Sant Crist i de Sant Bonifaci, la zona tradicional d'ubicació dels tallers terrissers Jardins del Terrisser Vulorum, les places de Dalt i de Baix, la zona de carrers i l'església parroquial de Sant Bartomeu; o finalment, un itinerari global que engloba bona part dels edificis històrics de la població.

ALTRES MONUMENTS

AQÜEDUCTE DE SANT RAFEL

Situat sobre la rambla de Puça, es tracta d'una canalització per a abastir d'aigua la població veïna d'Elda. Originàriament devia estar integrat per sis arcs apuntats construïts molt probablement en el segle XVI. Consta de pilars troncocònics realitzats en carreu de grandària  regular amb un bou que fa d'imposta. Per damunt arranquen els arcs apuntats, dels quals actualment es conserven únicament dos i tres pilars.

ARC DEL CASTELL

Arc situat en l'actual carrer del mateix nom, realitzat en maçoneria i morter de calç. En dates recents ha sigut lluït amb algeps i cobert amb teula corba per a evitar que es deteriore progressivament. Es tracta d'un arc de mig punt corresponent a un dels antics accessos al castell des de la vila de Petrer. S'emplaça en el camí natural de pujada a la fortalesa. No tenim documentació que ens informe sobre la data en què es construí, però per les seues característiques, és molt probable que fóra modificat sota domini cristià -segles XIV-XVI-, aprofitant les antigues construccions de tàpia d'època almohade. El carrer Arc del Castell està testificat des del 1853, igual que el carrer Arc de la Mare de Déu, derruït el 1870.

PANTÀ DE PETRER

Construcció hidràulica del 1680 per a millorar i ampliar el regadiu en els camps de cultiu. Està situat a l'Estret de Catí, en un punt de confluència de les aigües de dos barrancs. La presa està edificada fonamentalment de maçoneria i forma una paret convexa al corrent. Arriba a una alçària màxima de 14 m., i una longitud de planta lleument poligonal de 47 m.