CAS | VAL
HOME LA TEUA CIUTAT HISTÒRIA DE PETRER

HistÚria

L’ocupació humana del terme municipal de Petrer es remunta al període neolític. En les partides d’El Chorrillo i de l’Almortxó s’han localitzat evidències materials datades en el V mil·lenni abans de Crist. No obstant això, va ser entorn del 2000 aC quan es va ocupar de forma plena bona part del terme municipal, i es van desenvolupar xicotets assentaments de tipus "aldea" o "caseriu", dedicats a l’agricultura de cereals i a la cria de bestiar. D’entre tots, destaca el jaciment de Catí-Foradà, tant per les seues dimensions, com per la informació obtinguda de les excavacions efectuades. De la cultura ibèrica també s’han registrat uns quants jaciments arqueològics datats entre el segle V i III abans de Crist -El Chorrillo, Foia de Caprala, Mirador de la Serra del Cavall, etc.-. De la mateixa manera, en època romana també tenim constància de la presència de diverses viles romanes altoimperials dedicades a la producció de cereals, oli i vi. D’una d’estes explotacions agrícoles, la denominada Vila Petraria, procedix un paviment de mosaic policrom de grans mides, datat en el segle IV, únic en el llevant peninsular per les seues característiques. Actualment es conserva en el Museu Arqueològic i Etnològic Municipal.

Ara bé, l’origen del nucli urbà de Petrer té el seu punt de partida en època andalusina, patent també en el paisatge. Va ser Bitrir un nucli islàmic citat en les fonts i en els itineraris, possible cap de districte administratiu, i un nucli d’importància segons la magnitud del castell de Petrer, construït en la segona mitat del segle XII. No obstant, és possible que reutilitzara alguna contrucció d’època califal. Es tracta d’un poblat fortificat amb un doble recinte murallat i una torre central, ubicada en el lloc més elevat del turó del castell.

Després de la firma del Tractat d’Almisrà el 1244, per la qual s’establia la frontera entre els regnes de Castella i Aragó en la seua expansió cap al sud, el nucli de Petrer -Bitrir- va passar a pertànyer al regne castellà. Petrer va ser cedit pel rei Alfons X el Savi a Jofré de Loaysa, els hereus del qual van mantenir el senyoriu fins a vendre’l a la família valenciana dels Pérez de Corella. No obstant això, ja el 1265 el rei aragonés Jaume I el Conqueridor va haver d’acudir en suport del rei castellà i sufocar algunes rebel·lions de les poblacions morisques del regne de Castella. Entre elles, va prendre el castell de Petrer.

Per la Sentència de Torrellas del 1304 i el Pacte d’Elx del 1305, el nucli de Petrer va quedar davall la sobirania de la Corona d’Aragó.

Durant el segle XV, la vila de Petrer va pertànyer a la família Pérez de Corella -comtes de Cocentaina- els descendents de la qual van vendre Petrer, juntament amb Elda i les Salines, al Sr. Juan Coloma, i es va crear a finals del segle XVI per privilegi de Felip II el comtat d’Elda, a què va pertànyer Petrer fins a l’abolició dels senyorius en el segle XIX.

En el segle XVI la població de Petrer era eminentment morisca, les base econòmica fonamental de la qual era l’agricultura i la cria de bestiar; per això després de l’expulsió dels moriscos el 1609, tan sols van quedar en la població l’alcaid del castell i set famílies de cristians vells. Petrer va ser repoblada amb prop de 100 famílies procedents de pobles veïns com Castalla, Onil, Biar, Xixona i Mutxamel, gràcies a la carta de poblament atorgada pel Sr. Antonio Coloma a l’agost de 1611.

Durant la Guerra de Successió, en el període 1700-1714, Petrer va lluitar a favor de Felip V i va formar part de la unió de Castalla, per això va aconseguir de mans del rei diversos privilegis com a premi a la seua lleialtat.

Finalment, com a últim esdeveniment històric important, destaca la circumstància que Petrer va ser seu, durant els últims dies de la Guerra Civil, del Govern de la Segona República Espanyola, en establir-se en la finca rústica el Poblet el president Negrín i el seu gabinet de ministres, dies abans d’anar a l’exili.