CAS | VAL
HOME EL TEU AJUNTAMENT REGIDORIES CULTURA FUNDACIÓ "POETA FRANCISCO MOLLÁ MONTESINOS"
FUNDACIÓ POETA FRANCISCO MOLLÁ MONTESINOS
Biografia

Biografia

Francisco Mollá Montesinos va nàixer a Petrer l'1 de març del 1902, fill de Francisco l'Hereu i Magdalena, un matrimoni humil que vivia en el núm. 16 del carrer Agost.

El 1908 la família va emigrar al Brasil, per treballar en la zona de cafetars de Sao Paulo, on tampoc va assistir a cap escola, però va aprendre a llegir i escriure a pesar del dur treball en la hisenda.

La lectura dels poetes portuguesos Joao de Deus, Antero de Quental i Teixeira de Pascoaes, junt amb clàssics espanyols com Fray Luis de León, en mitat d'una naturalesa feroç, van inspirar els seus primers poemes. Però havent complit els díhuit anys, la família va decidir tornar a Espanya i Paco va deixar allí soterrades dos germanes, Cecilia i Magdalena, i va quedar arrere el seu primer amor idealitzat, la bella Jandira. Instal·lats en el núm. 3 del carrer Major, de nou en el poble que el va veure nàixer per a orgull dels seus habitants, va aprendre l'ofici de muntador mecànic en la fàbrica de calcer de Rodolfo Guarinos, a Elda.
Va realitzar el servici militar a València i, per fi, el 1929 va contraure matrimoni amb la seua companya de l'ànima, Justa Beltrán Tortosa, sense que en el llarg camí del seu amor hi haguera fills. En iniciar-se la contesa civil, es va allistar com a voluntari en Sanitat, va ascendir a sergent i, posteriorment, a comissari polític en el front del Guadarrama. Va ser allí on va morir el seu germà Bonifacio i on va contraure una greu malaltia pulmonar les seqüeles de la qual arrossegaria per a tota la vida. Va anar a parar a la presó, a pesar que mai es va provar la seua implicació en la crema i destrucció de la capella de Rabosa, i en el reformatori d'adults d'Alacant va tenir la seua escola poètica, en companyia de presos com Francisco Ferrándiz Alborz, José Capilla, Jorge Llopis i Miguel Hernández, amb la guia de Vicente Clavel, situació que va reactivar la seua fonda vena poètica. Traslladat a Carabanchel, va eixir de presó el 16 de setembre del 1946 i la seua volguda Justa va anar a reunir-se amb ell. El 1950 van tornar a la vall i es van instal·lar a Elda, on començà a col·laborar en periòdics i revistes de la comarca, fins que per fi va poder tornar a Petrer, el poble amat.

El 1967 va publicar els seus poemes en l'antologia titulada Cuando las yemas revientan junt amb Enrique Amat, Gabriel García Romeu i el sacerdot Jesús Zaragoza, compilador del volum. Al moment oportú van arribar Orto el 1975, Luz en la senda i Alma el 1980, Canciones del valle i Canciones del camino el 1988, així com Últimos poemas el 1991, publicat pòstumament.

Després d'una vida d'intensa busca de l'amor i la bellesa, el poeta Paco Mollá va morir el 22 de desembre del 1989.

www.pacomolla.com
FPM
PM